Fa pocs dies, el Parlament de Catalunya, va donar llum verda a la llei del Consell de la Cultura i de les Arts.
El projecte, neix amb la idea de gestionar la cultura des d'una perspectiva diferent, a com s’ha fet fins ara, apropant-la a models europeus, de tall absolutament lliberal.

La inspiració del projecte, té origen a l’Arts Council anglès, que situa la cultura en mans d’experts i la finança, mitjançant les aportacions de la societat civil, apostant així pel mecenatge.
Es un projecte interessant, si no fos per les circumstàncies, en que actualment es troba la gestió cultural a Catalunya.

Els diaris, es fan ressò de la dificultat que molts productors culturals, d’origen català, tenen per produir a Catalunya. Son molts, els que denuncien el clientelisme polític, el fort intervencionisme, la dificultat per obtenir ajuts i criteris poc flexibles per atorgar-los. Aquesta situació, ha provocat la pèrdua, de gran part del talent, que produeix i treballa amb molt d’èxit fora d’aquí.

Així ho expressa un català, que avui dirigeix des de Madrid, una de les institucions culturals més prestigioses:

“Barcelona, està cada vegada, més tancada en sí mateixa en allò cultural; només reconeix i importa el que passa aquí. Presta poca atenció, allò que passa fora, sobre tot a la resta d’Espanya, i alhora, allò que passa aquí, te menys transcendència, menys repercussió exterior. Barcelona ha perdut irradiació cultural”

Barcelona, acull aquests dies, el “made in mad”, una mostra cultural de produccions fetes a Madrid, i que durant aquesta setmana es representaran a Barcelona.
Obres de teatre clàssic, espectacles de dança, recitals de prestigioses sopranos, concerts de cantants afamats, fins i tot una mostra gastronòmica, seran alguns dels espectacles que Madrid ofereix als catalans.
De ben segur, que a cada espectacle podríem trobar un grup de catalans que hi treballen en la producció de l’espectacle.
Concertistes, ballarins, actors, productors i directors de diverses arts, expressen la dificultat que comporta produir cultura a Catalunya, front a les facilitats que ofereix Madrid, amb un conseller de cultura català al capdavant, fet que esdevindria impensable a Catalunya.

Aquesta situació ens ha de fer reflexionar, posant l’èmfasi en què pot ser, el nou Consell de Cultura i de les Arts, sigui una bona oportunitat per recuperar els temps perdut, una bona eina per fer tot allò, que no hem fet fins ara, i recuperar el temps i el talent perdut pel camí.
Catalunya ha de recuperar la seva empenta cultural, allunyant la ingerència política, evitant clientelismes, mirant al futur amb l’ambició que ofereix la producció editorial i audiovisual, i projectant idees innovadores cap a fora.
En el projecte tothom s’ha de sentir implicat, allunyant les afinitats polítiques, o ingerències governamentals, que limitin la producció cultural.
Si no ho fem així, ens empobrirem i continuarem buscant l’excusa fàcil per tirar la culpa a uns altres.
Aviat ens adonarem de que pot ser tindrem dificultats per oferir una bona contrapartida cultural a Madrid, el "made in cat" ens enfrontarà a la realitat de, a què ha quedat reduïda la nostra cultura.
No ens ha d’estranyar, doncs, que la diada de Sant Jordi, la millor mostra de la producció editorial, el llibre mes venut sigui l’absurd “llibre mediàtic de Polònia”.
Ens ho hem de fer mirar.