Si algú pensava que aquesta legislatura seria tranquil·la, que vagi pensant que, als 100 dies de govern +1, ja han començat els focs d'artifici.
Quan tothom estava segur que Montilla manava tant que, fins i tot, era capaç de contenir els excessos republicans, només ha calgut un consell nacional d'ERC, per a encendre les flames. Són com són, i la sensatesa no és virtut de mercenaris de la política. El poder, per al millor postor.

El segon pacte tripartit, amb Montilla al capdavant, i l'últim fitxatge "ex-ciutadana pel canvi", incorporada a la llista municipal d'ERC, han fet vessar el vas. És un cost massa alt, i han de recuperar el terreny perdut, si no volen que en Carretero els faci una OPA que no puguin digerir. Pacte d'entesa, qui deia pacte? Compromís, quin compromís? Res millor que deixar a anar al noi Vendrell, qui, per a atiar el foc, no necessita ajuda.

Per què han d'esperar que l'alt Tribunal per molt Constitucional que sigui, els digui, que han de ser quan siguin grans. Ni llei, ni tribunals, ni sentències, a la independència i prou, per això diuen que la millor defensa és un bon atac.
El rigor i la lleialtat política i institucional, a Catalunya no estan de moda.
El millor es fugir cap endavant i decidir en referèndum que podem competir en l'olimpíada dels Estats-nació, vulguin o no, només cal un nou referèndum, a veure si amb sort, hi va a votar algú.

El petit detall és que ni els catalans ho demanden ni hi ha marc legal que ho empari. És clar, que això als republicans, tant els hi fa. La pilota està en la teulada d'en Mas. S'ensortirà Montilla aquesta vegada? A la resta d'Espanya, estan perplexos. Frivolitat i ridícul. El proper plenari promet. ¡Tots amatents!