Ahir va tenir lloc, la compareixença de la “Consellera d’acció Social i Ciutadania” que pertany al govern “no-paritari” del feminista govern de Montilla.
La compareixença era a la comissió per als drets de les dones, per que segons diuen, de dones hi ha de molts tipus.¿...?
La veritat, es que la Consellera no va obrir boca i va deixar tot el protagonisme a la directora de l’Institut Català de les Dones, que va fer una exhaustiva lectura del programa de treball que tenen previst per als propers anys.

Al llarg de l’explicació, era fàcil identificar, la filosofia que últimament, ha estat l’eix de les politiques socials; l’anomenada “ideologia de gènere”. Una interpretació neo-marxista de la història, que defensa que el gènere, no és una qüestió biològica, és una qüestió cultural que imposa un rols que s’han de destruir; teoria de la que ZP s’ha declarat un ferm defensor i pel que es veu Montilla també.

La llei de matrimonis homosexuals, la llei de paritat, la presència d’agents per la igualtat a les empreses o l’anunciada llei contra la homofòbia, en son una bona mostra de que la ideologia de gènere ho impregna tot i que correm el risc d’allunyar-nos de les veritables prioritats i que pot comportar greus conseqüències.
Si ja portàvem un considerable endarreriment en les politiques d’igualtat d’oportunitats, tot ens fa pensar que anirem a pitjor.

Es a dir, res de politiques de suport a les dones amb fills a càrrec, res de mesures de suport a la família, res de facilitar l’elecció lliure de l’educació dels nostres fills, res de mesures que afavoreixen la conciliació de la vida familiar i laboral, i enlloc figura com a prioritat afavorir polítiques d’empreses familiarment responsables, per prendre-les com a exemple.
Les dones que volem conciliar la dedicació a la família amb el nostre desenvolupament professional, amb aquest govern ho tenim difícil.

Cal recordar, que la tant cel.lebrada llei de lluita contra la violència de gènere, ha resultat un estrepitós fracàs, i que les dones continuen morint cada dia, sense que el govern feminista de ZP faci massa per evitar-ho, com tampoc fa res per evitar l'explotació de les dones immigrades, ni es preocupa massa per impulsar mesures que millorin les condicions de vida de les dones vídues que cada dia tenen menys poder adquisitiu i reben menys serveis d'atenció tot i que les noves lleis els hi atorguen un munt de drets que ningú no sap com es concretaràn, ni amb quins diners es posaran en marxa algun dia.
Mes que feminista, ens convé un govern eficaç.